Moltíssimes gràcies pel comentari, Remei. Et recomane, per cert, que visites el nou bloc del meu germà, dedicat a gigafotos: http://m12project.blogspot.com.es/
Gràcies, Remei! Feia temps que no escoltava eixe tipus de música tan relaxant. M'ha recordat a la meua època d'escoltar el programa 'Diálogos 3' i també el pianista George Winston (que no té res a veure amb la marca de cigarrets...). Potser ja el coneixes, però, per si no fóra així, et recomane Ryuichi Sakamoto. T'agradarà.
Gràcies, Sílvia. Sí, totalment d'acord: la fotografia està molt bé, transmet unes sensacions curioses. Si, a més, coneixes el carrer, encara més! La veritat és que no ha canviat tant...
M'ha semblat genial aquesta combinació del relat fantàstic il·lustrat amb una refotografia genial.
ResponEliminaMoltes gràcies, Manel. Demana't una cervesa!
EliminaVicent
No vull ni pensar quan es va mirar a l'espill...
ResponEliminaQuina idea tan original!
I quin joc en la foto...m'agrada!
Una abraçada!
Moltíssimes gràcies pel comentari, Remei. Et recomane, per cert, que visites el nou bloc del meu germà, dedicat a gigafotos: http://m12project.blogspot.com.es/
EliminaSalut!
Vicent
Allà estic jà!
EliminaGràcies per la recomanació.
Una errada: t'he enviat un correu i la informació no era la bona, la música és aquesta: Brian Crain - Dream Of Flying
http://www.youtube.com/watch?v=GcTRU9SMpVU&feature=share&list=FLDRxO4eJJPNeC5RtxgNGMbw
Gràcies, Remei! Feia temps que no escoltava eixe tipus de música tan relaxant. M'ha recordat a la meua època d'escoltar el programa 'Diálogos 3' i també el pianista George Winston (que no té res a veure amb la marca de cigarrets...). Potser ja el coneixes, però, per si no fóra així, et recomane Ryuichi Sakamoto. T'agradarà.
EliminaMolt bo!
ResponEliminaPer cert, d'on és la foto? Em resulta familiar.
Gràcies, Josep. La foto és del carrer Botigues de Xàtiva. Has estat per ací?
EliminaVicent
No, no és pas de Xàtiva. Però vaja, algun dia faré una entrada sobre paisatges bessons.
EliminaAvisa quan la faces. Tinc curiositat... Per si se'm passa, vaja.
EliminaVicent
Potser es va adonar que no havia canviat gens! Molt bon relat i la fotografia que emmiralla dues èpoques la trobo molt enginyosa.
ResponEliminaGràcies, Sílvia. Sí, totalment d'acord: la fotografia està molt bé, transmet unes sensacions curioses. Si, a més, coneixes el carrer, encara més! La veritat és que no ha canviat tant...
EliminaVicent
A mi me ocurre todas las mañanas después de lavarme la cara, pero terminas por acostumbrarte.
ResponEliminaSaludos.
Després de rentar-te la cara... o abans? ;)
EliminaVicent
O sigui que realment es cert allò que en el passat la vida era en blanc i negre :P
ResponEliminaEfectivament, pons007. Tenim la prova en aquest viatge en el temps! :p
EliminaVicent
Soc Xesku i el meu vot es aquest. M'agrada molt aquest montatge em sembla original.
ResponEliminaEls errors casual o accidentals son la sal de la vida, sense ells no canviaría res. Jo done UN vot aquest relat.
ResponEliminaUna foto molt ben aconseguida per un relat fantàstic. Estic d'acord amb Xesku. Molt bon muntatge.
ResponElimina