Durant la Peregrinació de la Muntanya Negra, hi ha un moment especialment delicat que desperta gran expectació. A l'hora de travessar un antic pont, els penitents ho han de fer de quatre grapes, subjectant el ciri amb la boca. Si a algú li cau, és sacrificat en arribar a l'ermita.
¡La Mare de Déu de la Muntanya Negra!
ResponEliminaMare de Déu, Senyor! ;)
EliminaVicent
Gràcies per avisar... no aniré a la peregrinació de la Muntanya Negra! ;)
ResponEliminaCrec que es pot anar a mirar, sense participar-hi...
EliminaVicent
A mi tampoc m'hi trobaràs. I, aquesta ermita, on diues que és?
ResponEliminaNo ho sé exactament, no hi he anat mai. ;)
EliminaVicent
M'agrada aquesta subtilesa en les metàfores. Tanca una infinitat de pensaments que es connecten. I que pau sento quan vinc a aquest espai. Em fas reflexionar i això és molt, ja que les distraccions del dia a dia ens fan una mica inactius en aquest aspecte.
ResponEliminaMoltes gràcies per les teues paraules, mArTiNa. M'alegre que els microfragments no et deixen indiferent.
ResponEliminaUna abraçada.
Vicent
La cera crema la mà, o el foc. Ja fan un sacrifici posant-se de 4 grapes. JO, per si de cas, me martiritzaré des de casa ;)
ResponElimina