diumenge, 22 de desembre del 2013

Fi


Tardà unes mil·lèsimes de segon en comprendre-ho: no era ell qui es desplaçava a gran velocitat, sinó el món percebut el que se li apropava.

Va romandre quiet, engolint-se tota la realitat.
Publicat per a

8 comentaris:

  1. Carme Rosanas22 de desembre del 2013, a les 18:30

    Pobre!!!
    Amb la realitat que tenim engolir-se-la a gran velocitat és una fi terrible!

    ResponElimina
  2. Aurora Giménez Padilla23 de desembre del 2013, a les 16:19

    Uf! té raó la Carme. Quin empatx!

    ResponElimina
  3. Sílvia 23 de desembre del 2013, a les 21:44

    Deuen ser els efectes de la inèrcia, de vegades el món va lent i, d'altres, es precipita. Bon Nadal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. microfragments29 de desembre del 2013, a les 23:01

      Ací la velocitat no era baixa... Bon Nadal, Sílvia!

      Vicent

      Elimina
  4. Consol25 de desembre del 2013, a les 18:15

    A on amagar-se? Aquesta és la qüestió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. microfragments29 de desembre del 2013, a les 23:03

      Sols se m'ocorre una càmera de privació sensorial.

      Vicent

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)