Agafats de la mà, ens vam endinsar en el bosc. Després d'un llarg silenci, vaig veure com t'allunyaves a poc a poc, com et giraves i em somreies malèvolament. Eixies cap al camí abraçada a algú, mentre jo m'hi quedava atrapat, segrestat per a sempre.
Hàbilment, la papallona va arrossegar el seu perseguidor fins la trampa mortal. Aconseguia, així, un bonic exemplar d'ésser humà per a la col·lecció.
Passejava pel camí enrajolat mirant a terra, practicant un ritual improvisat, consistent en una seqüència en què jugava amb la posició del peus sobre les peces del paviment. De sobte, va veure que la senda finalitzava i es convertia en una superfície de grava. Mentre tractava d'elaborar, ràpidament, un nou patró per a caminar, es va esvarar i va caure damunt els xicotets trossets de pedra.
Aquell mim de carrer seguia actuant al passeig, puntual com tots els matins. Durant uns dies, fou l'únic habitant de la ciutat, devastada per la guerra.
Amb el pas de les setmanes, la presència d'aranyes ha anat augmentant a ma casa. Inexplicablement, segueixen apareixent teranyines de la nit al matí en diversos racons, cadascuna amb el seu corresponent artròpode.
Visc paralitzat pel terror i ja quasi no dorm, sempre atent als possibles moviments de les aranyes, les quals romanen pràcticament quietes, llevat de brevíssims i ràpids desplaçaments esporàdics.
Hui havia decidit anar-me'n de casa i no tornar-hi mai més, escapar d'aquest infern. Tanmateix, he descobert una teranyina sobre el pom de la porta amb una aranya al mig vigilant-me, impedint la meua eixida, condemnant-me a morir víctima d'una trampa perfectament coordinada.
Amb els ulls tancats, a la platja, vaig sentir les carícies dels raigs d'un sol que començava a pondre's. Quan els vaig obrir, tu ja te n'havies anat.
Des de la nau provinent del planeta Ximtra van projectar una mena de túnel lluminós sobre un poble de la Terra. Amb l'innocu efecte visual, els extraterrestres pretenien espantar els habitants d'aquell conjunt de cases abandonades.
