El monstre vivia amagat al rierol, en un paratge que destacava per la seua bellesa selvàtica. Com que es coneixia l'existència de la criatura, ningú no visitava ja l'indret, la qual cosa perjudicava l'economia de la població més pròxima. Per la seua banda, el monstre, sense poder menjar ni espantar cap humà, s'havia enfonsat en una llarga apatia.
L'administració i la criatura arribaren a un acord. S'impulsarien les visites a la zona, amb una campanya centrada en ressaltar les virtuts estètiques del bosc i en la negació de l'existència d'aquell ésser. A canvi, el monstre es comprometia a reduir les seues aparicions. Mantenia l'opció de menjar humans, però sols una vegada cada tres anys.
Els monstres i les administracions són així.
ResponEliminaO també les administracions monstres són així.
O també els monstres administradors són així.
Sempre importa més l'economia que les persones humanes que es menjarà el monstre... ara dubto... els monstres també tenen dret a viure?
Supose que això depèn d'on poses el punt de vista.
EliminaVicent
Han posat al Sr. Monstre a dieta !....ai, les administracions ! :)
ResponEliminaSalut i bons aliments :)
Però ell ho ha acceptat!
EliminaVicent
No hi ha vacunes contra els monstres.
ResponEliminaTot arribarà!
EliminaVicent
Un monstre molt considerat!
ResponElimina