Després de tres anys acompanyant el
flautista, la serp va optar per escapar, buscant un canvi d'aires.
Mentre es desplaçava, sentia certa pena pel músic, qui mai no va saber
que els balls de l'ofidi sempre havien estat voluntaris.
Cap objecció ètica si els dos feien el que volien, per descomptat. O... potser era criticable la conducta anterior de la serp, la qual mantenia l'engany?
El comente per segona vegada, i sí, el món, les dones, els déus, els hòmens funcionen per sí sols.
ResponEliminaVicent Adsuara i Rollan
Durant l'estiu, estem recuperant entrades anteriors al blog, del curs 2016-17. Aquesta serp, almenys, era independent, sí.
EliminaVicent
En som de creguts els humans!
ResponEliminaSovint ho som, sí.
EliminaVicent
Pobre encantador...
ResponEliminaNo sabem si trobaria una altra serp després.
EliminaVicent
És allò que diuen "feliç i enganyat"
ResponEliminaMés o menys, sí.
EliminaVicent
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSi el pacte anava bé a tots dos, res a dir. No cal que tot sigui sempre com sembla.
ResponEliminaCap objecció ètica si els dos feien el que volien, per descomptat. O... potser era criticable la conducta anterior de la serp, la qual mantenia l'engany?
EliminaVicent
"you can't control an independant heart", canta Sting.
ResponEliminaMolt adient en aquest cas, Helena! ;)
EliminaVicent