—Sabia que t'agradaria veure com la boira es retira a poc a poc— va dir Aitana.
Pau l'escoltava i, un tant desconcertat, gaudia al contemplar aquella imatge canviant. Als quaranta-cinc anys d'edat, feia tan sols un mes que havia incorporat la vista als seus sentits.
No em puc imaginar com deu ser aquest canvi tan brutal, passar de ser cec a veure-hi, sobretot si no hi has vist mai..
ResponEliminaAls quaranta o millor, als cinquanta anys fins el sexe té un altre valor.
ResponEliminaVicent Adsuara i Rollan
Li caldrà la resta de la seva vida per acostomar-s'hi. Té molt per veure.
ResponEliminaLa boira que es retira com a símbol de l'adquisició del sentit de la vista.
ResponEliminaXeXu: La veritat és que jo tampoc m'ho puc imaginar...
ResponEliminaVicent: Quasi tot es viu de manera diferent en funció de l'edat, no?
Consol: Esperem que s'hi adapte prompte.
Helena: Bon punt de vista!
Vicent