trossets de realitat
Que simpàtic l'ocellet... i quins ulls més vermells que té...
Sí, malgrat que alguns i molts neguen la propietat privada, em sembla que és d'allò més ¿?, tots defensem la nostra casa dels perills.Vicent Adsuara i Rollan
Com a premi es mereix les molles de l'esmorzar.
No sembla perillós, però no se sap mai... que et vigilin no fa cap gràcia, ni que sigui un ocellet...
XeXu: Ulls vermells? Al meu ordinador no ho aprecie... Però l'aspecte simpàtic sí que m'arriba.Vicent: Ací parlaríem d'una mena de propietat privada natural i compartida, no?xavier: Seria conscient, el visitant, de la presència de l'ocell?Carme: Potser ell sol no és perillós, però compta amb una comunitat que pot ser-ho. Dic jo, no sé...
Que simpàtic l'ocellet... i quins ulls més vermells que té...
ResponEliminaSí, malgrat que alguns i molts neguen la propietat privada, em sembla que és d'allò més ¿?, tots defensem la nostra casa dels perills.
ResponEliminaVicent Adsuara i Rollan
Com a premi es mereix les molles de l'esmorzar.
ResponEliminaNo sembla perillós, però no se sap mai... que et vigilin no fa cap gràcia, ni que sigui un ocellet...
ResponEliminaXeXu: Ulls vermells? Al meu ordinador no ho aprecie... Però l'aspecte simpàtic sí que m'arriba.
ResponEliminaVicent: Ací parlaríem d'una mena de propietat privada natural i compartida, no?
xavier: Seria conscient, el visitant, de la presència de l'ocell?
Carme: Potser ell sol no és perillós, però compta amb una comunitat que pot ser-ho. Dic jo, no sé...