dimarts, 22 de novembre del 2016

El dia després


Després d'aniquilar l'ésser humà, els ocells iniciaren una guerra interna que els conduiria a l'autodestrucció.

13 comentaris:

  1. Tant que m'agrada donar menjar als coloms!!

    ResponElimina
  2. Em recorda una pel·lícula de Hitchcock titulada Los pájaros. La imatge més el text fa feredat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és un poc plagi. Allí el desenllaç no era tan dràstic... ;)

      Vicent

      Elimina
  3. Sempre hi ha d'haver algú amb qui barallar-se, si ja has eliminat tota la competència, només et queden els iguals.

    ResponElimina
  4. Jo, com la Consol, he pensat en Hitchcock, quina por!!

    ResponElimina
  5. Sí, és el que sol passar quan no es té un enemic extern, jo pense nogensmenys, que la maldat s'autodestrueix mentre que la bondat fa que el sistema persista, però la bondat pot ser en éssers yang y la maldat en yin, no hi ha res a veure l'instint destructiu o el autodestructiu, si hi ha amor tots dos funcionen.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'ésser humà sempre ha mostrat certa dualitat: destrucció i solidaritat.

      Vicent

      Elimina
  6. M'ha impactat ja la foto. El text és boníssim!!!, però esfereïdor!

    Maria Teresa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una passada la fotografia, hi estic d'acord. Gràcies pel comentari, Maria Teresa.

      Vicent

      Elimina
  7. Mare meva, tant que m'agraden els ocells!
    Bon text, acompanyat d'una magnífica fotografia.

    ResponElimina