diumenge, 28 d’octubre del 2012

Aparença i autopercepció


La visió d'aquell home de cabells llargs, vestit amb una túnica blanca i caminant per la superfície cristal·lina, va impactar Manel. Ningú dels dos no sabia que allò, en realitat, era vidre.

6 comentaris:

  1. Asombrosa, por el reflejo y la variedad de tonos

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari, Joaquín. La foto, realitzada pel meu germà Alfredo, és de l'assut de la Cova Negra de Xàtiva.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Anita. Realment, és una fotografia que ha agradat molt a la gent que l'ha vista.


    Vicent

    ResponElimina
  4. Sí que es impactante la fotografía, y hermosa, como todas las demás.

    Y gracias por pasarte de nuevo por mi blog.

    Un abrazo

    ResponElimina
  5. Gràcies a tu pel comentari, Ligeia, i enhorabona pels teus relats.



    Vicent

    ResponElimina