Feia dies que notaves alguna cosa estranya al poble. Ara mateix, ets conscient que sols faltes tu a l'església. Sense avisar-te, sembla que s'han reunit tots i han tancat la porta. Un calfred et recorre el cos. Acceleres el pas, entres al cotxe. Arranques el motor, després d'ajustar-te l'alçacoll.
Des de fa un temps, alguns pugem al vell tren. Ara que les restriccions energètiques han posat fi al ferrocarril, ens agrada recordar dies pretèrits. Ben vestits, seiem en silenci al vagó i tanquem els ulls. Jo imagine que viatge a la ciutat on et vaig conèixer.
Hui, una persona del grup ha volgut anar més enllà en aquesta recreació. S'ha quedat a l'andana i ha fet sonar un xiulet molt fort. Això, però, m'ha fet obrir els ulls i tornar a la realitat.
Estès a terra, i aparentment inconscient, va rebre l'atenció immediata
d'algunes persones. Durant uns instants, pogué gaudir de certa calidesa
humana.
Tots els dies al vespre, mentre passegem per la platja, t'explique coses que en vida no volies escoltar.
Només seure al banc del jardí, després
de la pluja, s'ha banyat un peu, submergit en un bassal amb fulles
seques. De seguida, ha vist que els pantalons se li han embrutat amb
partícules de fang. El contacte amb la fusta humida l'ha fet esternudar.
Contrariat, ha abandonat la idea inicial
de recrear una estampa melancòlica, s'ha alçat i se n'ha anat a casa,
menyspreant la boira que l'envoltava.
Era veritat que les abelles morien en
picar un ésser humà? Després de pegar-hi voltes, l'himenòpter va decidir
dur a terme una acció alternativa: carregaria bona cosa de pol·len i
s'aproparia a algunes persones. No era el mateix, però, amb sort,
provocaria alguns esternuts.
Per alguna raó, la música del planeta es
va aturar per primera vegada en milers d'anys. Com a conseqüència
d'això, el ball d'aquells arbres es va detenir i aquests van romandre estàtics
fins els nostres dies.
