dijous, 5 de setembre del 2019
Excessos
Des de fa un temps, alguns pugem al vell tren. Ara que les restriccions energètiques han posat fi al ferrocarril, ens agrada recordar dies pretèrits. Ben vestits, seiem en silenci al vagó i tanquem els ulls. Jo imagine que viatge a la ciutat on et vaig conèixer.
Hui, una persona del grup ha volgut anar més enllà en aquesta recreació. S'ha quedat a l'andana i ha fet sonar un xiulet molt fort. Això, però, m'ha fet obrir els ulls i tornar a la realitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No el deixen somiar tranquil, pobre!
ResponEliminaEspere que no es repetisca eixe comportament!
EliminaVicent
aquells moments que són com prendre el cafè del record.
ResponEliminaM'agrada la manera en què ho dius.
EliminaVicent