Com tots els dies, el militar agafa l'arma i puja a la llanxa per patrullar la zona. Una rutina. Després de molt de temps sense novetats, un pensament imprevist ha creuat hui la seua ment: durant dècimes de segon, ha desitjat la presència d'un enemic.
Dècimes de segon... el temps que ha tardat una bala a travessar-lo.
ResponEliminaAleshores diríem allò d'anar amb compte amb el compliment dels desitjos.
EliminaVicent
És el que li passava al protagonista del desert dels tàrtars, de Buzzati.
ResponEliminaCuriós! Prenc nota de la referència. Gràcies.
EliminaVicent
Sense enemics, la seva vida no té cap sentit... és el que té ser militar...
ResponElimina