dijous, 30 d’abril de 2020

Taula per a dos


Quan vaig tornar del lavabo, el restaurant era buit. La meua dona, i tota la resta de la gent, s'havien esfumat. El reflex en l'espill d'una columna em va tornar la imatge del maître. Em vaig dur una mà al cos, al vestit, a aquell rostre que no era meu. Vaig ser conscient, aleshores, que amb l'altra subjectava un paper. "Instruccions" era la paraula que encapçalava un text. La porta del restaurant es va obrir. Em vaig quedar paralitzat mirant la meua dona. L'acompanyava el marit, jo, qui em va fer l'ullet i va dir: "Tenim taula per a dos, senyor!".

6 comentaris:

  1. I quan el marit; jo, vagi al lavabo: el cicle tornarà a començar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una possibilitat. O, fins i tot, que hi vaja el maître.

      Vicent

      Elimina
  2. Més val que, aquest cop, s'aguanti la pixera...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser intenta comprovar la possibilitat d'una reparació.

      Vicent

      Elimina
  3. Pell de gallina...

    Quan el marit vagi al lavabo, no es pot tornar a canviar? No funcionaria, oi?

    ResponElimina