dijous, 23 d’abril de 2020

Després de la tempesta


Els va sorprendre la tempesta de neu a la carretera. El conductor va aturar el vehicle. "No veiem una merda!", va exclamar tot seguit. Algú va dir d'eixir fora, d'altres van respondre que no, que això era de bojos. Tremolors, rialles embogides, colps, crits, plors.

Després, el conductor es va girar per veure els amics dels seients de darrere. Tots eren silenciosos, estàtics, congelats. De manera automàtica, va mirar el copilot: el mateix que la resta.

Va eixir del vehicle. De sobte, va ser conscient que, des de feia una estona, la tempesta ja no hi era. El sol, reflectit en la neu, l'enlluernava. Va aclucar els ulls mentre tornava cap al cotxe. Es va posar la mà com a visera. Darrere el volant, assegut, hi havia el seu cos immòbil.

6 comentaris: