dijous, 31 d’octubre del 2019

Camins


Com tots els dies, seu al mateix banc del Camí Perdut i encén un cigarret. Mentre fuma, evoca escenes llunyanes: passejos, converses, mirades, projectes. Després, s'alça i pensa que tot va bé, que és feliç. És el que sempre li diu a la dona, el que es repeteix una vegada i una altra des de fa molts anys.


4 comentaris:

  1. "Camins, que ara s'esvaeixen,
    Camins, que hem de fer sols,
    Camins, vora les estrelles,
    Camins, que ara no hi son."
    (Sopa de Cabra)

    ResponElimina
  2. A base de repetir-s'ho, ho ha fet realitat....

    ResponElimina