Com tots els dies, seu al mateix banc del Camí Perdut i encén un cigarret. Mentre fuma, evoca escenes llunyanes: passejos, converses, mirades, projectes. Després, s'alça i pensa que tot va bé, que és feliç. És el que sempre li diu a la dona, el que es repeteix una vegada i una altra des de fa molts anys.
"Camins, que ara s'esvaeixen,
ResponEliminaCamins, que hem de fer sols,
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ara no hi son."
(Sopa de Cabra)
No conec la cançó. La buscaré.
EliminaVicent
A base de repetir-s'ho, ho ha fet realitat....
ResponEliminaO potser no.
EliminaVicent