Quan van eixir del búnquer, es van trobar amb les víctimes del bombardeig esperant-los. Eren aglomerades i tenien la roba esgarrada. A alguns els faltava un braç, d'altres tenien sols una cama... Fins i tot, n'hi havia cossos sense cap. Com una massa compacta, s'hi apropaven amb lentitud, amb determinació. I ells retrocedien. Inútilment.
Això no pinta bé... la venjança pot ser terrible...
ResponEliminaEstic d'acord amb tu.
EliminaVicent
De lluny, en un antic aparell de cassete a piles, sonava el Thriller de Michael Jackson.
ResponEliminaUn senyal de vida?!
EliminaVicent
La carn que enyora l'os no pot rendir-se a l'evidència. Ni al cervell que ho assevera.
ResponEliminaHi pensaré...
EliminaVicent
Mira que els zombis no atenen a raons...
ResponEliminaTens tota la raó. Jo vaig veure una pel·li on els domesticaven, però no deu ser molt freqüent això...
EliminaVicent