Com els trens de fons
Els veïns de la casa abandonada s'havien acostumat als fenòmens polstergeist d'aquesta. Els sorolls de mobles que s'estavellaven contra les parets, les tremolors de l'estructura... Tot passava desapercebut entre les rutines del dia a dia. Llevat d'ocasions comptades, la gent ja no era conscient d'aquella presència espectral. Com ocorre amb els trens de fons.
En dono fe: de petit vivia davant la via del tren i ni els sentia.
ResponEliminaA mi em passa el mateix.
EliminaVicent
Ens acostumem a tot...
ResponEliminaCom eixos sorolls, que ets conscient que hi eren quan s'aturen.
EliminaVicent
Jo, si de cas, m'aniré buscant un altre lloc per viure...
ResponEliminaEn algun dels moments en què recordes l'existència dels fenòmens...
EliminaVicent
La gent ja passa de tot.
ResponEliminaBon micro, Vicent.
Després de penjar-lo he pensat que potser li falta narrativitat. Se m'han ocorregut possibles girs... El treballarem. Gràcies, Aurora.
EliminaVicent