Quan em va deixar el meu ex, jo també camuflava la meva alegria. L'Estel Solé té un poema contundent sobre el seu ex, Gos, amb el que em sento identificada.
He viscut aquesta esperiència, a vegades et sents molt alliberat quan algú significatiu t'abandona. Potser no ho reconeixes racionalment en aquell moment però en el fons saps que és el millor per a tu.
Molt bo! Finalment era lliure, sense amo de cap mena. (Com devia ser aquest amo, maretameua!!!)
ResponEliminaVeus? Un final feliç! ;)
EliminaVicent
Potser trobarà un am(ic) més bo.
ResponEliminaEl més probable és que aquest no fóra molt amistós.
EliminaVicent
en realitat, va ser el gos que va abandonar l'amo !
ResponEliminaÉs possible que propiciara la situació, sí.
EliminaVicent
El posat és flemàtic, està contenint bé l'eufòria.
ResponEliminaBon actor, aquest gos!
EliminaVicent
Pobret gosset!, devia tenir els cataplins plens i hi va veure una llumeta al final del carrer.
ResponEliminaMaria Teresa
Esperem que l'amo no canviara de parèixer.
EliminaVicent
Fas una estampa en pla joiós, però m'imagine el que deu ser que t'abandonen, si ho hagueren fet els meus pares o la meua dona moriria de llàstima.
ResponEliminaVicent Adsuara i Rollan
En aquest cas, tanmateix, sabem que el gos es troba content.
EliminaVicent
Quan em va deixar el meu ex, jo també camuflava la meva alegria. L'Estel Solé té un poema contundent sobre el seu ex, Gos, amb el que em sento identificada.
ResponEliminaMolt bo el poema! Deu ser terapèutic identificar-s'hi en segons quines situacions, vaja...
EliminaVicent
He viscut aquesta esperiència, a vegades et sents molt alliberat quan algú significatiu t'abandona. Potser no ho reconeixes racionalment en aquell moment però en el fons saps que és el millor per a tu.
ResponEliminaAquest gos ho tenia clar, atès que camuflava l'alegria...
EliminaVicent
No hi ha res millor que la llibertat.
ResponElimina