Després
que l'Ajuntament suprimira la catalogació d'aquella arbreda com a bosc
encantat, l'alcalde va desaparèixer misteriosament. Ningú no s'ha endinsat entre la
seua vegetació per buscar-lo.
Sí, sembla que la realitat actual, Vicent, és un bosc encantat i entrem com en miracles multiversos en ella, perdent-nos i apareixent a dojo. És trist, però hem de mirar la part positiva, i aquesta és que estem veient ja la realitat com el que és, un miracle, una contradicció paradoxal.
Efectivament, Vicent, el mite de la caverna és un exemple de com Sòcrates o Plató van arribar de lluny en la comprensió de la realitat, de fet veiem les ombres...
👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏
ResponEliminaBoníssim!
Ens fan falta alguns boscos encantats més....
Una miqueta de màgia, no? ;)
EliminaVicent
Estic d'acord amb tu Carme.
ResponEliminaBon relat!
Gràcies, Aurora!
EliminaVicent
No n'hi ha prou en canviar el nom i les categories de les coses per tal de canviar la realitat. La realitat és molt més tossuda, profunda i complexa.
ResponEliminaHo has definit molt bé.
EliminaVicent
No crec que ningú trobi a faltar l'alcalde, ni que ningú el busqui. Però els que quedin tindran per aquest bosc el respecte que es mereix.
ResponEliminaS'ha fet respectar, tu ho has dit. :p
EliminaVicent
Alguna encantèria s'ha quedat l'alcalde.
ResponEliminaReapareixerà?
EliminaVicent
Sí, sembla que la realitat actual, Vicent, és un bosc encantat i entrem com en miracles multiversos en ella, perdent-nos i apareixent a dojo. És trist, però hem de mirar la part positiva, i aquesta és que estem veient ja la realitat com el que és, un miracle, una contradicció paradoxal.
ResponEliminaVicent
Veiem la realitat o aquelles ombres de la caverna?
EliminaVicent
Efectivament, Vicent, el mite de la caverna és un exemple de com Sòcrates o Plató van arribar de lluny en la comprensió de la realitat, de fet veiem les ombres...
EliminaVicent
No fos cas de desaparèixer com ell!
ResponEliminaReconec que jo no el buscaria tampoc. Mai no he sigut excessivament valent.
EliminaVicent