—Sabia que t'agradaria veure com la boira es retira a poc a poc— va dir Aitana.
Pau l'escoltava i, un tant desconcertat, gaudia al contemplar aquella imatge canviant. Als quaranta-cinc anys d'edat, feia tan sols un mes que havia incorporat la vista als seus sentits.
Més val tard que mai! Pobre Pau, si que ha trigat!
ResponEliminaAlmenys sabem que gaudeix!
EliminaVicent
Ostres, tenir vista quan no n'has tingut mai ha de ser una sensació meravellosa, però deu provocar molt vertigen.
ResponEliminaAixò tinc entès, que no és senzilla la cosa.
EliminaVicent
El títol ho diu tot.
ResponEliminaEfectivament!
EliminaVicent
Diuen que els que no han vist mai, i són adults, necessiten molt temps per poder entendre allò que veuen. Amb raó necessiten un intèrpret.
ResponEliminaMira! No havia pensat que l'acompanyant fera el paper d'intèrpret, però em sembla una bona idea.
EliminaVicent