Durant el passeig, es va detenir davant aquella majestuosa casa abandonada, mig amagada entre la vegetació que l'envoltava. La va estar observant alhora que pensava en la possibilitat de convertir-la en una casa rural, fer d'allò un negoci d'èxit.
La idea va anar esvaint-se a poc a poc fins desaparèixer per complet. Hores més tard, li va venir de nou a la ment mentre esperava el seu torn en la cua del menjador social.
Quin final més trist!!
ResponEliminaReal, com les cues.
És veritat que m'ha quedat molt trist. Ho vaig pensar només acabar-lo...
EliminaVicent
Era només una idea... no podia passar d'aquí... tris, sí.
ResponEliminaMirem la part positiva. No sabem quin serà el seu futur!
EliminaVicent
Però somiar és gratis, no? Encara que no necessitem un menjador social, difícilment cap de nosaltres s'ho podria permetre tampoc.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu. Jo, almenys, no em veig amb capacitat econòmica per a un projecte així.
EliminaVicent
S'han de tenir aspiracions.
ResponEliminaBon relat, amb l'esperat final sorprenent.
De vegades se'ns dispara la imaginació, com li ocorre al nostre protagonista. Gràcies pel comentari, Aurora.
EliminaVicent
No tenia diners, per això anava al menjador social, però havia tingut la idea de reconvertir una casa abandonada en una casa rural i fer-ne negoci: somiar és gratis!
ResponEliminaI tant que ho és! Tots somiem desperts, pense, encara que siga fugaçment mentre escoltem una determinada cançó.
EliminaVicent
Una persona tan creativa no hauria de ser a la cua del menjador social.
ResponEliminaLa precarietat és transversal en eixe sentit...
EliminaVicent