dissabte, 9 de gener de 2021

Ruptures bilaterals


Després de baixar l'escala, des de l'obscuritat del rebedor, el veu fora, a la vorera d'enfront, esperant-la. Dempeus, amb les previsibles ulleres de sol i la caçadora penjant d'una mà sobre l'esquena. S'atura en sec. Estàtica, l'observa durant uns instants a través dels vidres de la porta. De seguida, amb moviments lents, silenciosa, fa mitja volta i torna al pis per l'ascensor.

Ell fa una hora que ha arribat, que no s'ha mogut del lloc. Consulta el rellotge, una vegada més. En veure que ella no apareix, somriu alleujat i se'n va a casa.

4 comentaris:

  1. Si ha de marxar tan alleujat, per què ve? Em fa rumiar, eh? Perquè no sigui dit que és el que trenca, potser... vol que trenqui ella? he, he, he...

    ResponSuprimeix
  2. Parlar una miqueta no els faria cap mal, em sembla...

    ResponSuprimeix