Mai no vaig pensar que aniria a Islàndia. La meua dona va insistir en que hi viatjàrem. Havia transcorregut ja un any des d'allò. Durant el trajecte, vam romandre en silenci. Ella tenia un quadern del nostre fill, amb tots els llocs que havia visitat, també el punt fatídic. La bellesa del paisatge va intensificar la tristesa.
No m'estranya... la tristesa arriba fins aquí... que dur perdre un fill!
ResponEliminaGràcies pel comentari, Carme.
EliminaVicent
Evocar un ésser estimat que ens ha deixat sempre intensifica la tristesa.
ResponEliminaBon relat.
Moltes gràcies, Aurora.
EliminaVicent
Uf, que dur haver d'anar a Islàndia en aquestes circumstàncies. Jo em deleixo per tornar-hi.
ResponElimina