trossets de realitat
I potser era l'amor d'una vida...
Tot és possible...Vicent
I després tots dos se'n van penedir, "amb la desconfiança no es va enlloc", es deien un cop i un altre a ells mateixos. Però la vergonya de pensar que havien deixat plantat a l'altre els va impedir reprendre el contacte.
Bona continuació! Me l'apunte.Vicent
Van desconfiar de l'altre...o d'ells mateixos?? Ara, sempre els quedarà el dubte de què podia haver passat .
Van desconfiar l'un de l'altre. Ara. Crec que diuen que qui no es fia no és de fiar, no?Vicent
Per sort existeix whatsapp per si s'ho repensaven.
Existia quan va ocórrer això? I si s'havien bloquejat?Vicent
I cadascú va pensar que l'altre l'havia esperat amb neguit assegut tot sol al mig d'un menjador ple.
Sembla que el restaurant ho va voler posar més fàcil...Vicent
El món és ple de coincidències.
I potser era l'amor d'una vida...
ResponEliminaTot és possible...
EliminaVicent
I després tots dos se'n van penedir, "amb la desconfiança no es va enlloc", es deien un cop i un altre a ells mateixos. Però la vergonya de pensar que havien deixat plantat a l'altre els va impedir reprendre el contacte.
ResponEliminaBona continuació! Me l'apunte.
EliminaVicent
Van desconfiar de l'altre...o d'ells mateixos?? Ara, sempre els quedarà el dubte de què podia haver passat .
ResponEliminaVan desconfiar l'un de l'altre. Ara. Crec que diuen que qui no es fia no és de fiar, no?
EliminaVicent
Per sort existeix whatsapp per si s'ho repensaven.
ResponEliminaExistia quan va ocórrer això? I si s'havien bloquejat?
EliminaVicent
I cadascú va pensar que l'altre l'havia esperat amb neguit assegut tot sol al mig d'un menjador ple.
ResponEliminaSembla que el restaurant ho va voler posar més fàcil...
EliminaVicent
El món és ple de coincidències.
ResponElimina