dimarts, 8 de maig del 2018

Normalitat


Anys després que la població es tornara invisible, es van reprendre la majoria dels costums. Fins i tot les parelles festejaven assegudes als bancs.
Publicat per a

8 comentaris:

  1. Sergi8 de maig del 2018, a les 9:07

    Jo hi veig clarament una parella d'alcaldes de Ciutadans.

    ResponElimina
  2. xavier pujol9 de maig del 2018, a les 9:25

    Es besen i es toquen descaradament en públic.

    ResponElimina
  3. Josep9 de maig del 2018, a les 21:47

    Resiliència, en diuen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. microfragments14 de maig del 2018, a les 20:49

      Més o menys. No tinc jo clar que la vida poguera ser igual que abans...

      Vicent

      Elimina
  4. Carme Rosanas15 de maig del 2018, a les 19:26

    Tot de cop els bancs del carrer van ser un lloc molt íntim on ningú et podia veure. I tampoc no passava mai ningú, si havien de fer cas dels seus ulls.

    ResponElimina
  5. cantireta5 de juliol del 2018, a les 11:02

    Calces negres sense cos
    s'alcen com banderes
    d'un desig altament
    perseguit.
    Però inaudit.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)