dimarts, 20 de juny del 2017

Temps pitjors


Malgrat la boira i altres elements d'aquell paratge d'aspecte espectral, els fantasmes de la presa s'avorrien des que l'ésser humà s'havia extingit.
Publicat per a

15 comentaris:

  1. xavier pujol20 de juny del 2017, a les 8:41

    Hi estem treballant

    ResponElimina
    Respostes
    1. microfragments26 de juny del 2017, a les 18:42

      També treballem per eliminar altres formes de vida...

      Vicent

      Elimina
  2. Sergi20 de juny del 2017, a les 10:56

    Quin avorriment tu. Espantar ocellets segur que no és ni la meitat de divertit.

    ResponElimina
  3. Vicent Llémena i Jambet20 de juny del 2017, a les 12:14

    Sí, Vicent, al cap i a la fi tots ens necessitem fins per fer-nos la punyeta.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
    Respostes
    1. microfragments26 de juny del 2017, a les 18:43

      En un conte d'Oscar Wilde era el fantasma la víctima dels humans...

      Vicent

      Elimina
  4. Consol20 de juny del 2017, a les 16:25

    Avorrir-se no és un estat d'ànim dolent ja que pot motivar un canvi positiu. Que els éssers humans s'hagin extingit és una mala notícia pels éssers humans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. microfragments26 de juny del 2017, a les 18:44

      Qui sap quina evolució els espera a aquests fantasmes?

      Vicent

      Elimina
  5. aurora gimenez padilla21 de juny del 2017, a les 15:34

    Malgrat tot sembla que som divertits.

    ResponElimina
  6. aurora gimenez padilla21 de juny del 2017, a les 15:34

    Malgrat tot sembla que som divertits.

    ResponElimina
  7. Carme Rosanas21 de juny del 2017, a les 15:35

    Doncs mira... que s'aguantin tu!
    Haver-ho pensat abans... segur que ells haguessin pogut fer alguna cosa, no? amb super poders fantasmals?

    ResponElimina
    Respostes
    1. microfragments26 de juny del 2017, a les 18:45

      Bon punt de vista! On queda la implicació dels fantasmes en sostenir la vida humana? Solidaritat, no?

      Vicent

      Elimina
  8. Helena Bonals23 de juny del 2017, a les 19:45

    Els paràsits molt sovint acaben carregant-se allò mateix que els sustenta.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)