De tant en tant, alguns conductors optaven per agafar la carretera final. Amb els seus vehicles, s'endinsaven en la boira perpètua, d'on ja no hi tornaven mai més.
Cierto, de tanto en tanto o cada día alguien conduce drogado o bebido o pendiente del móvil. Y no se da cuenta por causa de la "boira" que tiene en la cabeza en estos momentos y "entra en la carretera final". Lo triste es que se lleve a otros por delante.
Aquesta sensació vaig tenir quan vaig anar cap a Andorra a finals de l'any passat, em va semblar que d'aquella boira ja no en sortiríem.
ResponEliminaSort que ho pots contar. Suposem que ets tu i no un doble... :p
EliminaVicent
Ham provat d'encendre els fars anti-boira?
ResponEliminaM'han dit que sí.
EliminaVicent
Curiositat irresistible o suicidi voluntari... una de dos... i com sempre cada cas és cada cas... hi ha boires molt espesses!
ResponEliminaPotser, també, conducta dirigida per algun agent extern.
EliminaVicent
Indefinidament estan a les boires.
ResponEliminaO han desaparegut. Seria possible?
EliminaVicent
De fet els camins de la vida són talment així, entrem però ja no tornem a eixir.
ResponEliminaVicent Adsuara i Rollan
Sempre cap avant!
EliminaVicent
Cierto, de tanto en tanto o cada día alguien conduce drogado o bebido o pendiente del móvil. Y no se da cuenta por causa de la "boira" que tiene en la cabeza en estos momentos y "entra en la carretera final". Lo triste es que se lleve a otros por delante.
ResponEliminaCrec que això és un altre tipus de boira... Però sí, tens raó.
EliminaVicent
Esteu entrant a la dimensió desconeguda.... ! heheehe
ResponEliminaCrec que, almenys, els que estem ací deixant comentaris no ho coneixem...
EliminaVicent
Paraules clau per aconseguir un altre dels teus magnífics relats: carretera final, boira perpètua i mai més. GENIAL!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Aurora. M'alegre molt que t'haja agradat el text. Un honor que vinguen de tu eixes paraules.
EliminaVicent