trossets de realitat
Amb dos barrets
Qui sap si es posarà a demanar diners, de pas que passeja?Vicent
Segons sigui el lloc, hom té la sensació de ser invisible malgrat ser visible.
A tots ens ha passat.Vicent
A vegades li agradava que algú el reconegués... és tan avorrit ser sempre invisible!
I algun xiquet deia: "Mira! És l'Home Invisible. I ho era...".Vicent
Si una cosa es podia dir d'ell, és que original no era.
Havia de buscar la imatge típica de l'Home Invisible per a passar desapercebut.Vicent
Per això tenim diumenges , per fer quelcom diferent !! Bon diumenge !!
S'agraeix molt el temps lliure quan no en tens molt...Vicent
Així ens sentim algunes vegades: INVISIBLES.
Amb dos barrets
ResponEliminaQui sap si es posarà a demanar diners, de pas que passeja?
EliminaVicent
Segons sigui el lloc, hom té la sensació de ser invisible malgrat ser visible.
ResponEliminaA tots ens ha passat.
EliminaVicent
A vegades li agradava que algú el reconegués... és tan avorrit ser sempre invisible!
ResponEliminaI algun xiquet deia: "Mira! És l'Home Invisible. I ho era...".
EliminaVicent
Si una cosa es podia dir d'ell, és que original no era.
ResponEliminaHavia de buscar la imatge típica de l'Home Invisible per a passar desapercebut.
EliminaVicent
Per això tenim diumenges , per fer quelcom diferent !!
ResponEliminaBon diumenge !!
S'agraeix molt el temps lliure quan no en tens molt...
EliminaVicent
Així ens sentim algunes vegades: INVISIBLES.
ResponElimina