Els diumenges jugaven al bosc. S'elegia un xiquet a l'atzar, mitjançant una cançó infantil, i aquest era perseguit pels altres. Quan l'atrapaven, el lligaven a un arbre i li tiraven pedres, fent-lo sagnar en abundància, deixant-lo malferit. L'infant més gran de tots, el qui manava en la ciutat, li assestava el colp de gràcia.
Això no és un joc...
ResponEliminaAl pobre que li va tocar va començar (i acabar) malament l'any.
Ja ho pots dir...
EliminaVicent
Jo l'hauria titulat 'Joc de nens'. Quan es diu això, generalment és de tot, menys de nens.
ResponEliminaÉs una bona idea el títol que apuntes. Parlava de "món infantil" per referir-me a un lloc habitat únicament per xiquets.
EliminaVicent
Un final de civilització altra vegada apocalíptic, potser va ser així al començament dels temps.
ResponEliminaVicent Adsuara i Rollan
Estem acostumats a pensar que allò que veiem normal ho és més enllà de cultures i ubicacions temporals.
EliminaVicent
Quins jocs més bèsties!
ResponEliminaCompartisc el que dius...
EliminaVicent
ja ho diuen que els infants poden ser molt cruels.
ResponEliminaÉs un tòpic però és cert. Jo crec que els xiquets tenen l'empatia menys desenvolupada. Per això els fem aquella reflexió òbvia (per a nosaltres) que diu: "A tu t'agradaria que et feren això?".
EliminaVicent