Després d'escoltar l'avís per megafonia, el grup del sector A36 es dirigeix cap al menjador per tal de dinar. Mentre camina amb lentitud, Noa recorda els dies llunyans fora del refugi antiatòmic.
Terrible, això de viure en un refugi antiatòmic... jo crec que preferiria morir-me que no pas viure sense veure la terra i el cel i el mar i els arbres... buf!!!
Terrible, això de viure en un refugi antiatòmic... jo crec que preferiria morir-me que no pas viure sense veure la terra i el cel i el mar i els arbres... buf!!!
ResponEliminaNo sembla molt atractiu, no...
EliminaVicent
I encara sort que tenen un plat a taula.
ResponEliminaDe vegades cal mirar el costat positiu.
EliminaVicent
Que negre veiem el futur
ResponEliminaNegre... i blanc, en aquesta imatge. :p
EliminaVicent