-Sempre recordaré aquest moment -li deia Biel a Laia mentre l'abraçava amb força i tendresa.
No mentia, pel que feia a la intenció. Col·leccionava instants com aquell a la seua memòria: indrets bonics a l'alba en companyia d'una xica diferent en cada ocasió.
Segur que la Laia, no va interpretar bé la seva intenció... aquest Biel deixa a la misèria la reputació dels que col·leccionem moments... coi de Biel!!! he, he, he... Ara si el moment era bonic feia bé de col·leccionar-lo... malgrat tot. Qui sap si la Laia podia fer-lo canviar de tipus de col·lecció... no se sap mai.
ResponEliminaPodia ser sincer o algú que és conscient de les expectatives que genera i ho oculta...
EliminaVicent
Aquest Biel sap el que es fa. Millor col·leccionar moments màgics que segells. O no?
ResponEliminaNo sé, no sé... Hi ha qui té molta afició als segells. No és el meu cas, vaja!
EliminaVicent
IMPRESIONANT!!!! una abraçada,Alfredo.
ResponEliminaGràcies pel comentari, Jordi. La foto és sensacional.
EliminaVicent
Idò, els recordava, convenientment catalogats, com correspon a un bon col·leccionista.
ResponEliminaÉs probable que fóra meticulós.
EliminaVicent
La Laia ja sap que la paraula "sempre" gairabé sempre cal entendre'l de forma figurada.
ResponEliminaPerò quan Biel diu "sempre" està parlant d'ell...
EliminaVicent
La frase és igualment bonica, com l'alba i la fotografia.
ResponEliminaGràcies, Sílvia. És bonic el teu comentari també. :)
EliminaVicent