Ambivalència

Quan passejava pel carrer Sant Josep, sentia estranyesa de foraster alhora que nostàlgia de la seua vida anterior.

Un joc

Era un joc senzill, no competitiu. Els ocells volaven en fila índia i havien d'imitar tot allò que fera el qui anava al davant.

Al finalitzar, van comprovar amb indiferència que la majoria d'ells havia sobreviscut.

El nostre amagatall

Teníem vora nou anys i jugàvem tots els amics a amagar-nos pel camí de Sant Miquel. Tu i jo ens trobàvem sempre al final d'aquelles escales que ningú més no s'atrevia a baixar, en el nostre racó secret. Parlaven de bruixes, de fantasmes, d'encanteris estranys...

Ha passat molt de temps i els xiquets segueixen jugant en la mateixa zona. Nosaltres els observem des del nostre amagatall i, de tant en tant, ens divertim espantant algun incaut.

De reüll

Després de la separació definitiva, va observar de reüll com ella se n'anava caminant lentament per sota dels arcs.

Rellotge

L'autèntic rellotge del campanar s'hi trobava a dins. Les diverses esquerdes interiors reflectien el pas del temps.

Segona oportunitat

Va visitar la casa de la seua infància -ara abandonada- i, sense moure's del menjador, va viatjar a aquells anys. Amb els ulls tancats, pensava que aquesta vegada ho faria tot millor.

Músic ambulant

L'home del saxòfon desconeixia que tots sabien que feia playback. Actuava tan bé que molta gent no podia evitar apropar-s'hi i deixar-hi alguna moneda.