El xiquet jugava dins la torre abandonada, desplegava la imaginació. Va fer una pausa i es va veure a si mateix fet un home, amb una família pròpia, en un dinar on s'abstreia i recordava un dia en què jugava dins la torre abandonada i desplegava la imaginació i feia una pausa i es veia a si mateix fet un home i la dona el feia aterrar, però ell tancava els ulls i, per uns moments, no va estar segur de si era un home o un xiquet.
Com tots els dies, el militar agafa l'arma i puja a la llanxa per patrullar la zona. Una rutina. Després de molt de temps sense novetats, un pensament imprevist ha creuat hui la seua ment: durant dècimes de segon, ha desitjat la presència d'un enemic.
Feia dies que notaves alguna cosa estranya al poble. Ara mateix, ets conscient que sols faltes tu a l'església. Sense avisar-te, sembla que s'han reunit tots i han tancat la porta. Un calfred et recorre el cos. Acceleres el pas, entres al cotxe. Arranques el motor, després d'ajustar-te l'alçacoll.
Des de fa un temps, alguns pugem al vell tren. Ara que les restriccions energètiques han posat fi al ferrocarril, ens agrada recordar dies pretèrits. Ben vestits, seiem en silenci al vagó i tanquem els ulls. Jo imagine que viatge a la ciutat on et vaig conèixer.
Hui, una persona del grup ha volgut anar més enllà en aquesta recreació. S'ha quedat a l'andana i ha fet sonar un xiulet molt fort. Això, però, m'ha fet obrir els ulls i tornar a la realitat.
