dissabte, 9 de gener de 2021

Ruptures bilaterals


Després de baixar l'escala, des de l'obscuritat del rebedor, el veu fora, a la vorera d'enfront, esperant-la. Dempeus, amb les previsibles ulleres de sol i la caçadora penjant d'una mà sobre l'esquena. S'atura en sec. Estàtica, l'observa durant uns instants a través dels vidres de la porta. De seguida, amb moviments lents, silenciosa, fa mitja volta i torna al pis per l'ascensor.

Ell fa una hora que ha arribat, que no s'ha mogut del lloc. Consulta el rellotge, una vegada més. En veure que ella no apareix, somriu alleujat i se'n va a casa.

dilluns, 28 de desembre de 2020

Desafiar les regles

 

A la ciutat, tot i que fa temps que els vehicles van desaparèixer, les persones continuen creuant els carrers pel passos de zebra. Uns mesos enrere, algú va intentar incomplir la regla, però fou recriminat de seguida per la resta de la gent. Temps després, una altra persona repetí l'acció amb major fermesa. El van detenir i ningú no l'ha tornat a veure. Cada vegada hi ha més intents de dur a terme la infracció. Els qui ho fan són executats en públic. Hi ha vigilància permanent a tots els passos de zebra. Tanmateix, la tensió que es respira fa pensar en un enfrontament igualat entre dos bàndols.

dijous, 27 d’agost de 2020

Vocacions


Els turistes sempre visitaven aquella església pintoresca envoltada de neu. De tant en tant, el capellà eixia de la sagristia, s'aclaria la veu i, des de l'altar, començava a dir missa. Per respecte, i perquè les paraules del rector sonaven potents i solemnes com un orgue, tots se situaven als bancs i l'escoltaven amb atenció. Mai no hi havia, entre la gent, cap persona autòctona.

El capellà era conscient que el moment de la jubilació s'apropava. Per això, en acabar la cerimònia, parlava amb els turistes, de vegades amb l'excusa de recomanar un parc, un museu, alguna plaça. Mentre ho feia, recordava el dia en què havia arribat a aquell país estranger, la visita a l'església, la conversa amb l'anterior rector.

dijous, 20 d’agost de 2020

Darrera nit a Islàndia

 

Després d'arribar a l'hotel, el fotògraf i els acompanyants van revisar les instantànies de l'aurora boreal. Tots coincidien en dir que estaven molt bé, però que no es podien comparar amb l'espectacle que havien presenciat. En silenci, ell va guardar la càmera. Era l'únic que no havia gaudit del fenomen.

dijous, 13 d’agost de 2020

Senyals

 

Feia dies que detectava senyals estranys a l'automòbil: un llum que s'encenia quan no tocava, el motor que arrancava sol després d'haver aparcat el vehicle, les portes que no s'obrien a la primera... Potser per això, aquell matí va entrar al pàrquing amb una intuïció a la ment. Quan va arribar al tercer soterrani, va comprovar que, en efecte, el seu cotxe autònom l'havia abandonat.

dijous, 6 d’agost de 2020

Evasió

 
La model, al llit, agafa l'smartphone i mira l'anunci de perfum que ha gravat. Ignora els whatsapps que li arriben, bloqueja alguns contactes. Amb una expressió d'abatiment, apaga la làmpada de la tauleta de nit. Tanca els ulls i s'imagina que viu dins l'anunci. Eternament.

dijous, 16 de juliol de 2020

Dins


Ja feia temps que la boira formava part de les seues vides. Deien que s'havia instal·lat a tot arreu. Cap investigador s'aventurava a pronosticar una duració aproximada del fenomen, no veien cap claredat en l'horitzó. Ningú no sabia, però, que la boira no era fora, sinó dins, als ulls.