Mentre camina amb precaució, observa les muntanyes nevades i recorda Islàndia, aquell viatge. Ara ja irrepetible, com el conjunt d'un món extingit. La semblança el colpeix i, per uns instants, es queda immòbil. El company, des d'uns deu metres de distància, l'observa. "Estàs bé?", pregunta per ràdio. "Sí, cap problema". Tot seguit, continuen l'exploració del planeta. Molt lluny de la Terra. Molt lluny d'Islàndia.
Potser aquesta semblança era un bon presagi per una bona exploració del planeta. Que tinguin sort!
ResponEliminaPotser el qui recorda Islàndia s'haurà de centrar en el present.
EliminaVicent
Oh, un bon gir final, com sempre! Islàndia... que enyorada...
ResponEliminaGràcies, XeXu!
EliminaVicent
Pobret! esperem que torni sa i estalvi a la seva Islàndia estimada.
ResponElimina