Treves

 

 

Conscient de ser l'últim de la seua espècie, el fardatxo perdonava la vida als insectes. Per la seua banda, els gats i les rates tampoc no se'l menjaven.

Protecció

 

Des de fa un temps, uns estranys murs han aparegut al voltant dels boscos. Són tan translúcids com impenetrables.

Interessos comuns

El monstre vivia amagat al rierol, en un paratge que destacava per la seua bellesa selvàtica. Com que es coneixia l'existència de la criatura, ningú no visitava ja l'indret, la qual cosa perjudicava l'economia de la població més pròxima. Per la seua banda, el monstre, sense poder menjar ni espantar cap humà, s'havia enfonsat en una llarga apatia.

L'administració i la criatura arribaren a un acord. S'impulsarien les visites a la zona, amb una campanya centrada en ressaltar les virtuts estètiques del bosc i en la negació de l'existència d'aquell ésser. A canvi, el monstre es comprometia a reduir les seues aparicions. Mantenia l'opció de menjar humans, però sols una vegada cada tres anys.

Irrepetible

Mentre camina amb precaució, observa les muntanyes nevades i recorda Islàndia, aquell viatge. Ara ja irrepetible, com el conjunt d'un món extingit. La semblança el colpeix i, per uns instants, es queda immòbil. El company, des d'uns deu metres de distància, l'observa. "Estàs bé?", pregunta per ràdio. "Sí, cap problema". Tot seguit, continuen l'exploració del planeta. Molt lluny de la Terra. Molt lluny d'Islàndia.

Ruptures bilaterals

Després de baixar l'escala, des de l'obscuritat del rebedor, el veu fora, a la vorera d'enfront, esperant-la. Dempeus, amb les previsibles ulleres de sol i la caçadora penjant d'una mà sobre l'esquena. S'atura en sec. Estàtica, l'observa durant uns instants a través dels vidres de la porta. De seguida, amb moviments lents, silenciosa, fa mitja volta i torna al pis per l'ascensor.

Ell fa una hora que ha arribat, que no s'ha mogut del lloc. Consulta el rellotge, una vegada més. En veure que ella no apareix, somriu alleujat i se'n va a casa.