Després de l'apocalipsi

A poc a poc, tots els boscos van recuperar la bellesa.

Últimes opcions

Després de la discussió, ella ix per la porta i baixa corrent l'escala de l'edifici. Ell la segueix, s'atura a la barana i observa com s'allunya. Ella espera que ell cride alguna cosa, que la faça canviar d'idea. Ell desitja que ella s'ature, que el mire per l'ull de l'escala, que torne.

Ella arriba a la planta baixa i abandona l'immoble. Ell entra a casa i tanca la porta. Els dos agafen el mòbil i pensen en la possibilitat de rebre una trucada de l'altre. Quasi en el mateix instant, apaguen la pantalla. Mai més no es tornaran a veure.

Autodefensa

Per alguna raó, de la nit al matí, el Castell va deixar de rebre visites. Davant les amenaces d'acomiadament, els treballadors s'hi van atrinxerar.

Camins

Com tots els dies, seu al mateix banc del Camí Perdut i encén un cigarret. Mentre fuma, evoca escenes llunyanes: passejos, converses, mirades, projectes. Després, s'alça i pensa que tot va bé, que és feliç. És el que sempre li diu a la dona, el que es repeteix una vegada i una altra des de fa molts anys.

Inversions

Amb la mirada fixa en l'horitzó, vaig estar comparant el mar i el cel, els reflexos, la realitat. Dues meitats. Aleshores, em va semblar veure un peix a la part de dalt. Vaig deixar de sostenir-me amb les mans i, ja dempeus, el vaig observar amb deteniment.

Continue per la carretera

Es va deixar dur pel GPS i va arribar a una carretera deserta. Va seguir les indicacions amb certa desconfiança. Abans d'escoltar el missatge -"Ha arribat al seu destí"-, va ser conscient que l'esplanada era plena de vehicles aparcats. Aleshores, es va adonar que el volant girava sol. L'automòbil es va estacionar en un rectangle marcat al terra. La pantalla del GPS es va apagar. Les portes eren bloquejades. El motor es va aturar de sobte. Va sentir l'acceleració del cor. Encara no havia vist els esquelets dins els cotxes.

"Tempus fugit"

Primer va percebre el moviment ràpid dels núvols. Tot seguit, fou conscient d'algunes transformacions en la vegetació que es produïen en pocs segons: canvis cíclics, creixement d'arbres... Finalment, va assistir a l'aparició de les arrugues de les mans.

Instants després de perdre la consciència, un munt de pols el va substituir.

Distàncies

Mentre anem cap a l'aeroport, pense que aquest viatge a Islàndia no fou una bona idea. Que necessitava canviar d'aires, em deien els amics. La veritat és que no he aconseguit oblidar-te, potser és tot molt recent encara. Al seient de darrere, repasse les fotos de la càmera. En penjaré algunes al Facebook. I, malgrat l'odi, o justament per això, no ho sé, desitjaré que les veges.

Confusió

El xiquet jugava dins la torre abandonada, desplegava la imaginació. Va fer una pausa i es va veure a si mateix fet un home, amb una família pròpia, en un dinar on s'abstreia i recordava un dia en què jugava dins la torre abandonada i desplegava la imaginació i feia una pausa i es veia a si mateix fet un home i la dona el feia aterrar, però ell tancava els ulls i, per uns moments, no va estar segur de si era un home o un xiquet.

Millor el risc

Com tots els dies, el militar agafa l'arma i puja a la llanxa per patrullar la zona. Una rutina. Després de molt de temps sense novetats, un pensament imprevist ha creuat hui la seua ment: durant dècimes de segon, ha desitjat la presència d'un enemic.

Conxorxa

Feia dies que notaves alguna cosa estranya al poble. Ara mateix, ets conscient que sols faltes tu a l'església. Sense avisar-te, sembla que s'han reunit tots i han tancat la porta. Un calfred et recorre el cos. Acceleres el pas, entres al cotxe. Arranques el motor, després d'ajustar-te l'alçacoll.

Excessos

Des de fa un temps, alguns pugem al vell tren. Ara que les restriccions energètiques han posat fi al ferrocarril, ens agrada recordar dies pretèrits. Ben vestits, seiem en silenci al vagó i tanquem els ulls. Jo imagine que viatge a la ciutat on et vaig conèixer.

Hui, una persona del grup ha volgut anar més enllà en aquesta recreació. S'ha quedat a l'andana i ha fet sonar un xiulet molt fort. Això, però, m'ha fet obrir els ulls i tornar a la realitat.  

Proximitat fugaç

Estès a terra, i aparentment inconscient, va rebre l'atenció immediata d'algunes persones. Durant uns instants, pogué gaudir de certa calidesa humana.

Ara m'escoltes

Tots els dies al vespre, mentre passegem per la platja, t'explique coses que en vida no volies escoltar.

Pràctica

Només seure al banc del jardí, després de la pluja, s'ha banyat un peu, submergit en un bassal amb fulles seques. De seguida, ha vist que els pantalons se li han embrutat amb partícules de fang. El contacte amb la fusta humida l'ha fet esternudar.

Contrariat, ha abandonat la idea inicial de recrear una estampa melancòlica, s'ha alçat i se n'ha anat a casa, menyspreant la boira que l'envoltava.

Millor que no res

Era veritat que les abelles morien en picar un ésser humà? Després de pegar-hi voltes, l'himenòpter va decidir dur a terme una acció alternativa: carregaria bona cosa de pol·len i s'aproparia a algunes persones. No era el mateix, però, amb sort, provocaria alguns esternuts.

Fases

Per alguna raó, la música del planeta es va aturar per primera vegada en milers d'anys. Com a conseqüència d'això, el ball d'aquells arbres es va detenir i aquests van romandre estàtics fins els nostres dies.

Reajustament

Mentre torna de la feina, és conscient que s'ha equivocat de carretera. Tanmateix, decideix no tornar enrere per rectificar. Sent una inèrcia còmoda que l'impulsa a continuar per una ruta que desconeix. No pot anticipar els fets. No sap, encara, que aparcarà a un carrer que mai no ha vist. Ni que la seua clau obrirà la porta d'una casa que percebrà com nova, però que en realitat l'espera. Com la seua dona, com totes les altres persones, encetarà hui una nova vida.

Riscos

La segona fotografia fou millor que la primera, típica imatge d'un ull d'escala. Des d'un angle impossible, i en moviment, l'objectiu va capturar una instantània trepidant, estranya, efímera. Robert no la veuria mai. L'impacte final destrossà el mòbil.

Procés

Primer, la finestra es va fusionar amb la paret i, a poc a poc, va desaparèixer. Després va ocórrer el mateix amb la porta. Ningú no ha tornat a veure l'home solitari que vivia en aquella casa que es va esfumar. Tampoc ningú el recorda ja.

Hui, la paret d'un altre carrer del poble ha començat a suplantar una nova finestra.

Episodi

Va romandre quiet, dempeus, fins que les dues engrunsadores es van aturar del tot. Després, amb les frases de la discussió al cap, se'n va anar cap a casa, tractant de contenir les llàgrimes. L'endemà no li deixaria aquella goma d'esborrar de colors que tant s'estimava.

Desajust

S'apropa a la platja, plena de banyistes, i tanca els ulls. Per uns instants, recorda amb nostàlgia el mar a l'hivern, quan desitjava que arribara el bon temps.

Coordinació

Mentre l'ocell es deixava fotografiar pels excursionistes, la resta de les aus del bosc prenia posicions.

Idees clares

Anàvem junts pel bosc. A mesura que ens apropàvem a la boira, les meues idees s'aclarien. Dins aquell núvol dens, completament cec, vaig saber el que volia. Aleshores comencí a caminar, sense aturar-me. Mai més no t'he tornat a veure.

Estrela del rock

Quan l'agulla es diposità sobre el disc, van mirar John. Sonaren els primers compassos de la cançó. Van esperar una estona. No la reconeixia. Feia molts anys que l'havia escrit.

La bellesa

Mai no vaig pensar que aniria a Islàndia. La meua dona va insistir en que hi viatjàrem. Havia transcorregut ja un any des d'allò. Durant el trajecte, vam romandre en silenci. Ella tenia un quadern del nostre fill, amb tots els llocs que havia visitat, també el punt fatídic. La bellesa del paisatge va intensificar la tristesa.

Vells temps

Després d'acompanyar els néts a l'escola, Peter va estar passejant per la ciutat. Es va aturar davant un gratacel i va alçar la mirada amunt. Durant uns instants, va pensar en tractar d'enfilar-s'hi, però, de seguida, ho va desestimar.

Fi

Es va perdre en el bosc nevat. Li resultà més fàcil del que pensava.

Fugida

Em vaig encreuar amb un altre cotxe. Jo eixia de la ciutat i ell hi entrava. Ja era tard per advertir-lo.

Millor que no res

Era veritat que les abelles morien en picar un ésser humà? Després de pegar-hi voltes, l'himenòpter va decidir dur a terme una acció alternativa: carregaria bona cosa de pol·len i s'aproparia a algunes persones. No era el mateix, però, amb sort, provocaria alguna reacció al·lèrgica.

Regular la violència

Van optar per regular el vandalisme. Es permetia en punts determinats a canvi d'una quantitat de diners. D'aquesta manera, es va controlar la violència gratuïta.

Eixams de mosquits

La proliferació massiva de mosquits es va atribuir al canvi climàtic. Després dels esglais inicials, ens vam acostumar al seu nou comportament, a les aparicions sobtades d'aquells eixams. Tot i que foren prop de les persones, resultaven inofensius: insistien en devorar-se entre ells.

Pàgina

Durant molt de temps vaig tornar a la roda de fira amb l'esperança de trobar-te. Observava les cabines, la cua per comprar els tiquets. Fins i tot, de vegades hi pujava i tancava els ulls imaginant-te al meu costat.

Hui he comprovat que havien tancat l'atracció. Per sempre. I he mirat cap endavant.

Radiació

Tarda uns segons en ser conscient que és ell qui tremola i no el terra. De seguida, el seu cos esclata en milers de fragments. Com ocorre amb totes les persones d'eixa zona del planeta.

Art

Alguns visitants de l'exposició el van mirar amb un somriure: estàtic, fixava els ulls en el llum del sostre. Pensaven que ho confonia amb una escultura més de la sala. S'equivocaven. Aquell crític d'art admirava el disseny de la làmpada.

Absències

Acordaren una cita a cegues. Tots dos van desconfiar, l'un de l'altre. Ningú no hi va acudir. El restaurant va tancar aquell dia.

Riscos

La segona fotografia fou millor que la primera, típica imatge d'un ull d'escala. Des d'un angle impossible, i en moviment, l'objectiu va capturar una instantània trepidant, estranya, efímera. Robert no la veuria mai. L'impacte final destrossà el mòbil.

Rendició

Quan anava a treballar, abans d'obrir la porta de l'edifici, imaginava que un sicari l'esperava fora. S'enfrontava amb aquest obstacle: amb moviments ràpids, vigilava els punts estratègics, canviava de direcció, es camuflava entre la gent i aconseguia escapar.

Amb el temps, la por ha augmentat. No es veu amb forces per esquivar l'assassí i es queda a casa. Ja no ix al carrer.

Ara imagina que el sicari entrarà a buscar-lo. Sap que ho farà prompte.