dimarts, 29 de desembre del 2015

Reviure


De tant en tant, truca a alguna porta i ix corrent, ansiós i divertit alhora. Ho fa quan se'n van tots els turistes i s'hi queda ell com a únic habitant del poble.

dimarts, 22 de desembre del 2015

dimarts, 15 de desembre del 2015

Interrupció


Apunta el seu rifle a la finestra de l'edifici indicat, segur d'abatre l'enemic d'un únic tret. Just abans de disparar, escolta la veu de sa mare, indicant-li que deixe de jugar i entre a casa a dinar.

dimarts, 8 de desembre del 2015

Selecció


Miraculosament, vaig aconseguir esquivar la làmpada del museu que, de sobte, va caure al terra. A l'instant, desenes de persones, dempeus al meu voltant, aplaudien amb entusiasme.

dimarts, 1 de desembre del 2015

Ara m'escoltes


Tots els dies al vespre, mentre passegem per la platja, t'explique coses que en vida no volies escoltar.

dimarts, 24 de novembre del 2015

Cerca


Cansat, va eixir de la cova marítima després de comprovar que no hi havia ningú viu a dintre.

dimarts, 17 de novembre del 2015

Llibertat imminent


A les huit del matí, Sebastion fa el seu últim passeig rutinari per la vora de la piscina de la presó. Mentre camina, es prepara mentalment per a acomiadar-se del recinte i de la vida.

dimarts, 10 de novembre del 2015

Viatge no al·lucinant


Uns jóvens voluntaris, seleccionats després d'un dur entrenament, foren els escollits per a la missió: salvar el Líder Ètic, entrant -reduïts- dins el seu cos per a realitzar la delicada operació quirúrgica.

Àvids d'aventures i emocions fortes, no esperaven que tot allò resultara tan altament lent, monòton i avorrit. La missió -finalment- fou un èxit.

dimarts, 3 de novembre del 2015

La segona llei


Després de descodificar el missatge de la pantalla, va procedir a acatar l'ordre: va entrar al compartiment cinc i es va desactivar, posant fi a la seua vida robòtica.

dimarts, 27 d’octubre del 2015

Enuig intranscendent


Avui tampoc no s'aturaria a parlar amb Mariona. Passaria per davant d'ella aparentment impertèrrit.

Xavier pensava que, de tant en tant, era normal tenir aquelles discussions on la incomunicació s'hi imposava. No res important, cosa de pocs dies...

Mentrestant, Mariona seguiria exhibint algun vestit, immòbil, com sempre, a la porta d'aquella botiga de roba.

dimarts, 20 d’octubre del 2015

Partida permanent


Mentre els diversos contrincants movien les peces d'aquella mena d'escacs, milers de persones morien bombardejades.

dimarts, 13 d’octubre del 2015

Gràcies a nosaltres


Hui he reunit el valor per tornar al refugi on, trenta anys enrere, vam matar l'home del sac. He vist, a YouTube, imatges dels informatius de l'època; he llegit articles, antics i recents, que tracten d'analitzar uns fets que descriuen com a "escabrosos". Únicament nosaltres -els qui seguim vius encara- coneixem la dimensió d'aquella heroïcitat.

dimarts, 6 d’octubre del 2015

La prova


Igual que els seus predecessors, va acabar perdent-se dins el laberint d'escales. Als tres dies, va morir pensant que existia una eixida.

dimarts, 29 de setembre del 2015

Com gotes d'aigua


Ha succeït abans de veure't a terra, després d'ensopegar amb la rajola trencada del rebedor. Venies de la cuina i anaves al menjador, amb un got d'aigua a la mà. Pensaves en ella insistentment i, segurament, això t'ha distret: l'habitual alarma semiinconscient s'ha desactivat.

En l'inici de la caiguda, el món s'ha congelat durant unes mil·lèsimes de segon. Amb els teus propis ulls, has vist nítidament les gotes d'aigua que eixien del got; les seues formes irregulars, la individualitat diferenciada de cadascuna d'elles.

I ara, estès a terra, se't mostra clara la conclusió de la reflexió que venies fent des d'uns minuts enrere, cristal·litzada en eixa imatge: les distàncies insalvables entre tu i ella, diferents com dues gotes d'aigua.

dimarts, 22 de setembre del 2015

L'evolució meteorològica


Amb el pas dels segles, les pluges, en el seu recorregut final, començaren a descriure trajectòries parabòliques.

Els paraigües tradicionals perderen gran part de la seua utilitat.

dimarts, 15 de setembre del 2015

Regal d'aniversari


En La Solana del Castell de Xàtiva, amb un somriure al rostre, l'home collia bolets verinosos.

dimarts, 8 de setembre del 2015

Abans de les nostres cites


Mai no vas saber que, de les nostres cites dominicals al pub, el que realment apreciava era l'estona prèvia a la teua arribada: gaudir de la companyia d'aquells tamborets deliciosos. Contemplava el seu disseny sofisticat i em delectava passant la mà lentament pels laterals ondats metàl·lics i el seient de suau vellut. En ocasions, assegurant-me que ningú no em mirava, els feia girar a una velocitat moderada.

Quan entraves per la porta, m'envaïa una sensació d'enuig que dissimulava amb eficàcia. Després, durant les nostres converses, sovint em costava prestar-te l'atenció deguda, atès que la meua ment s'omplia de la visió i el tacte d'aquells tamborets. Si ens quedàvem prenent alguna cosa a la barra, en compte de seure a una taula, la falta de concentració era quasi total.

Ara puc respondre a la pregunta que, tantes vegades, gitats al teu llit, em solies fer: "En què penses?". També ara podràs entendre per què, el dia que el pub va tancar, vaig decidir deixar-te.

dimarts, 1 de setembre del 2015

Possessió


Com cada matí, des que es va jubilar, Anselm es pren un tallat al Bar Soler i després acudeix al seu indret preferit de la platja per a pescar.

La seua dona, Lluïsa, sempre l'espera a casa amb el dinar a punt a la taula. Tanmateix, hui no ho farà. I Anselm no hi tornarà: es quedarà pescant, sense moure's, fins que arribe la Policia.