dimarts, 8 de desembre de 2015

Selecció


Miraculosament, vaig aconseguir esquivar la làmpada del museu que, de sobte, va caure al terra. A l'instant, desenes de persones, dempeus al meu voltant, aplaudien amb entusiasme.

7 comentaris:

  1. Quan m'assec al Teatre Principal de València sempre pense el mateix, i si caiguera la lampada?

    Espere que no tombe.

    Vicent

    ResponElimina
  2. Si no t'haguesses apartat a temps i t'hagués caigut al damunt, en retirar-la, hauria aparegut un Tàpies i el museu el podria exposar.

    ResponElimina
  3. No era per menys... era obligatori aplaudir!!!

    ResponElimina
  4. Se'n diu "instal·lació artística dinàmica i interactiva amb el públic".

    ResponElimina
  5. Es pensaven que l'acció formava part de l'obra?

    ResponElimina
  6. Vicent: Per si de cas, pots evitar seure-hi baix...

    xavier: Tot és possible. Una 'performance'?

    Carme: No deu ser fàcil esquivar una làmpada així...

    aurora: Potser el protagonista no sabia res.

    Josep: Eixa és una possible interpretació, efectivament.

    Consol: M'agrada eixa lectura. Protagonista involuntari i públic aliè a la realitat. Divertit. :)


    Gràcies a tots/es.



    Vicent

    ResponElimina