Desafiar les regles

 

A la ciutat, tot i que fa temps que els vehicles van desaparèixer, les persones continuen creuant els carrers pel passos de zebra. Uns mesos enrere, algú va intentar incomplir la regla, però fou recriminat de seguida per la resta de la gent. Temps després, una altra persona repetí l'acció amb major fermesa. El van detenir i ningú no l'ha tornat a veure. Cada vegada hi ha més intents de dur a terme la infracció. Els qui ho fan són executats en públic. Hi ha vigilància permanent a tots els passos de zebra. Tanmateix, la tensió que es respira fa pensar en un enfrontament igualat entre dos bàndols.

Vocacions

Els turistes sempre visitaven aquella església pintoresca envoltada de neu. De tant en tant, el capellà eixia de la sagristia, s'aclaria la veu i, des de l'altar, començava a dir missa. Per respecte, i perquè les paraules del rector sonaven potents i solemnes com un orgue, tots se situaven als bancs i l'escoltaven amb atenció. Mai no hi havia, entre la gent, cap persona autòctona.

El capellà era conscient que el moment de la jubilació s'apropava. Per això, en acabar la cerimònia, parlava amb els turistes, de vegades amb l'excusa de recomanar un parc, un museu, alguna plaça. Mentre ho feia, recordava el dia en què havia arribat a aquell país estranger, la visita a l'església, la conversa amb l'anterior rector.

Darrera nit a Islàndia

 

Després d'arribar a l'hotel, el fotògraf i els acompanyants van revisar les instantànies de l'aurora boreal. Tots coincidien en dir que estaven molt bé, però que no es podien comparar amb l'espectacle que havien presenciat. En silenci, ell va guardar la càmera. Era l'únic que no havia gaudit del fenomen.

Senyals

 

Feia dies que detectava senyals estranys a l'automòbil: un llum que s'encenia quan no tocava, el motor que arrancava sol després d'haver aparcat el vehicle, les portes que no s'obrien a la primera... Potser per això, aquell matí va entrar al pàrquing amb una intuïció a la ment. Quan va arribar al tercer soterrani, va comprovar que, en efecte, el seu cotxe autònom l'havia abandonat.

Evasió

 

La model, al llit, agafa l'smartphone i mira l'anunci de perfum que ha gravat. Ignora els whatsapps que li arriben, bloqueja alguns contactes. Amb una expressió d'abatiment, apaga la làmpada de la tauleta de nit. Tanca els ulls i s'imagina que viu dins l'anunci. Eternament.

Dins

Ja feia temps que la boira formava part de les seues vides. Deien que s'havia instal·lat a tot arreu. Cap investigador s'aventurava a pronosticar una duració aproximada del fenomen, no veien cap claredat en l'horitzó. Ningú no sabia, però, que la boira no era fora, sinó dins, als ulls.

La finestra

Durant tot el vol de regrés, ell va romandre amb el cap girat cap a la finestra. Observava el paisatge sense prestar-hi atenció, amb la ment boirosa, dispersa. En aterrar, en silenci, la seua dona es va alçar per eixir. Ell encara es va quedar assegut uns minuts més. Continuava mirant l'exterior a través de la finestra.

Supervivents

Durant el dia, el carrer era desert. Per la nit, es convertia en un riu de panderoles.

Aparences

Si mirem l'edifici des d'aquest costat, veurem la bandera ferma, completament recta, amb un lleuger i digne moviment de la tela. També apreciarem la sumptuositat del gratacel, un minimalisme que combina elegància i un toc futurista. A l'altre costat, tanmateix, la façana està sent devorada per les flames.

Enveja

Em va ensenyar la casa nova on s'havia instal·lat. Comptava amb una torre per la que et podies moure a través d'unes boniques escales en espiral. El vaig observar mentre abaixava davant meu de manera ingràvida. La llum exterior —verda, degut a la vidriera del sostre— il·luminava els enderrocs i la brutícia acumulats als graons. Tot l'habitatge, en conjunt, era una meravella. Vaig dissimular l'enveja. M'hauria carregat el meu amic... si no haguera fet temps ja que tots dos havíem traspassat.

Tard

Quan per fi es van alinear els planetes, la Terra ja estava deshabitada.

Posteritat

Primer fou l'escultura. Com que ens va agradar a tot el poble, vam batejar l'home amb un nom que li fera justícia. Després pensàrem que era lògic elaborar una detallada biografia: la vida d'un poeta amb una vocació primerenca. Vam dedicar anys a escriure tota la seua obra literària. Finalment, arribaren els reconeixements, en forma de premis internacionals.

Invisible

Tenia la sensació que, cada vegada, passava més desapercebut. Aquell dia no es va sorprendre en veure que, després d'enfocar-se i disparar la càmera, no apareixia en la imatge.

Crueltat

La majoria dels detinguts no aconseguia eixir d'aquell Escape Room impossible. Morien en les trampes letals o d'inanició. Els qui superaven la prova, en l'exterior, de manera instantània, eren crivellats a trets.

Missió

A poc a poc, el gel va començar a fondre's. El cos, a la vora del riu, va acabar perdent la rigidesa adquirida dies enrere. Va parpellejar, es va incorporar i va prosseguir el camí.

Taula per a dos

Quan vaig tornar del lavabo, el restaurant era buit. La meua dona, i tota la resta de la gent, s'havien esfumat. El reflex en l'espill d'una columna em va tornar la imatge del maître. Em vaig dur una mà al cos, al vestit, a aquell rostre que no era meu. Vaig ser conscient, aleshores, que amb l'altra subjectava un paper. "Instruccions" era la paraula que encapçalava un text. La porta del restaurant es va obrir. Em vaig quedar paralitzat mirant la meua dona. L'acompanyava el marit, jo, qui em va fer l'ullet i va dir: "Tenim taula per a dos, senyor!".

Després de la tempesta

Els va sorprendre la tempesta de neu a la carretera. El conductor va aturar el vehicle. "No veiem una merda!", va exclamar tot seguit. Algú va dir d'eixir fora, d'altres van respondre que no, que això era de bojos. Tremolors, rialles embogides, colps, crits, plors.

Després, el conductor es va girar per veure els amics dels seients de darrere. Tots eren silenciosos, estàtics, congelats. De manera automàtica, va mirar el copilot: el mateix que la resta.

Va eixir del vehicle. De sobte, va ser conscient que, des de feia una estona, la tempesta ja no hi era. El sol, reflectit en la neu, l'enlluernava. Va aclucar els ulls mentre tornava cap al cotxe. Es va posar la mà com a visera. Darrere el volant, assegut, hi havia el seu cos immòbil.

Generadors

La tripulació es va trobar amb una mena d'aerogeneradors al nou planeta. Després d'estudiar-los durant una llarga estona, els va sorprendre que, de sobte, les aspes començaren a girar. No bufava ni una mica de vent. En pocs segons, es van veure envoltats de fortes ràfegues d'aire.