dijous, 16 de juliol de 2020

Dins


Ja feia temps que la boira formava part de les seues vides. Deien que s'havia instal·lat a tot arreu. Cap investigador s'aventurava a pronosticar una duració aproximada del fenomen, no veien cap claredat en l'horitzó. Ningú no sabia, però, que la boira no era fora, sinó dins, als ulls.

dijous, 9 de juliol de 2020

La finestra


Durant tot el vol de regrés, ell va romandre amb el cap girat cap a la finestra. Observava el paisatge sense prestar-hi atenció, amb la ment boirosa, dispersa. En aterrar, en silenci, la seua dona es va alçar per eixir. Ell encara es va quedar assegut uns minuts més. Continuava mirant l'exterior a través de la finestra.

dijous, 2 de juliol de 2020

Supervivents


Durant el dia, el carrer era desert. Per la nit, es convertia en un riu de panderoles.

dijous, 25 de juny de 2020

Aparences


Si mirem l'edifici des d'aquest costat, veurem la bandera ferma, completament recta, amb un lleuger i digne moviment de la tela. També apreciarem la sumptuositat del gratacel, un minimalisme que combina elegància i un toc futurista. A l'altre costat, tanmateix, la façana està sent devorada per les flames.

dijous, 18 de juny de 2020

Enveja


Em va ensenyar la casa nova on s'havia instal·lat. Comptava amb una torre per la que et podies moure a través d'unes boniques escales en espiral. El vaig observar mentre abaixava davant meu de manera ingràvida. La llum exterior —verda, degut a la vidriera del sostre— il·luminava els enderrocs i la brutícia acumulats als graons. Tot l'habitatge, en conjunt, era una meravella. Vaig dissimular l'enveja. M'hauria carregat el meu amic... si no haguera fet temps ja que tots dos havíem traspassat.

dijous, 4 de juny de 2020

dijous, 28 de maig de 2020

Posteritat


Primer fou l'escultura. Com que ens va agradar a tot el poble, vam batejar l'home amb un nom que li fera justícia. Després pensàrem que era lògic elaborar una detallada biografia: la vida d'un poeta amb una vocació primerenca. Vam dedicar anys a escriure tota la seua obra literària. Finalment, arribaren els reconeixements, en forma de premis internacionals.

dijous, 21 de maig de 2020

Invisible


Tenia la sensació que, cada vegada, passava més desapercebut. Aquell dia no es va sorprendre en veure que, després d'enfocar-se i disparar la càmera, no apareixia en la imatge.

dijous, 14 de maig de 2020

Crueltat


La majoria dels detinguts no aconseguia eixir d'aquell Escape Room impossible. Morien en les trampes letals o d'inanició. Els qui superaven la prova, en l'exterior, de manera instantània, eren crivellats a trets.

dijous, 7 de maig de 2020

Missió


A poc a poc, el gel va començar a fondre's. El cos, a la vora del riu, va acabar perdent la rigidesa adquirida dies enrere. Va parpellejar, es va incorporar i va prosseguir el camí.

dijous, 30 d’abril de 2020

Taula per a dos


Quan vaig tornar del lavabo, el restaurant era buit. La meua dona, i tota la resta de la gent, s'havien esfumat. El reflex en l'espill d'una columna em va tornar la imatge del maître. Em vaig dur una mà al cos, al vestit, a aquell rostre que no era meu. Vaig ser conscient, aleshores, que amb l'altra subjectava un paper. "Instruccions" era la paraula que encapçalava un text. La porta del restaurant es va obrir. Em vaig quedar paralitzat mirant la meua dona. L'acompanyava el marit, jo, qui em va fer l'ullet i va dir: "Tenim taula per a dos, senyor!".

dijous, 23 d’abril de 2020

Després de la tempesta


Els va sorprendre la tempesta de neu a la carretera. El conductor va aturar el vehicle. "No veiem una merda!", va exclamar tot seguit. Algú va dir d'eixir fora, d'altres van respondre que no, que això era de bojos. Tremolors, rialles embogides, colps, crits, plors.

Després, el conductor es va girar per veure els amics dels seients de darrere. Tots eren silenciosos, estàtics, congelats. De manera automàtica, va mirar el copilot: el mateix que la resta.

Va eixir del vehicle. De sobte, va ser conscient que, des de feia una estona, la tempesta ja no hi era. El sol, reflectit en la neu, l'enlluernava. Va aclucar els ulls mentre tornava cap al cotxe. Es va posar la mà com a visera. Darrere el volant, assegut, hi havia el seu cos immòbil.

dijous, 16 d’abril de 2020

Generadors


La tripulació es va trobar amb una mena d'aerogeneradors al nou planeta. Després d'estudiar-los durant una llarga estona, els va sorprendre que, de sobte, les aspes començaren a girar. No bufava ni una mica de vent. En pocs segons, es van veure envoltats de fortes ràfegues d'aire.