dijous, 20 d’agost de 2020

Darrera nit a Islàndia

 

Després d'arribar a l'hotel, el fotògraf i els acompanyants van revisar les instantànies de l'aurora boreal. Tots coincidien en dir que estaven molt bé, però que no es podien comparar amb l'espectacle que havien presenciat. En silenci, ell va guardar la càmera. Era l'únic que no havia gaudit del fenomen.

6 comentaris:

  1. Ell era l'únic que havia gaudit de fer i de compartir el reportatge fotogràfic... i els altres no, apa!

    ResponSuprimeix
  2. Passa, passa molt! Obsedits en immortalitzar els moments, de vegades ens deixem perdre el privilegi de viure'ls.

    ResponSuprimeix
  3. Les aurores, boreals o no, fan perdre l'oremus.

    ResponSuprimeix