Durant molt de temps vaig tornar a la roda de fira amb l'esperança de trobar-te. Observava les cabines, la cua per comprar els tiquets. Fins i tot, de vegades hi pujava i tancava els ulls imaginant-te al meu costat.
Hui he comprovat que havien tancat l'atracció. Per sempre. I he mirat cap endavant.
S'ha acabat donar voltes i no anar enlloc.
ResponSuprimeixMolt bo!
SuprimeixVicent
Sempre cal mirar endevant mentre construim el present.
ResponSuprimeixAturar-s'hi de manera excessiva no sol ser bo.
SuprimeixVicent
Mira que hi ha gent despistada, eh!
ResponSuprimeixNo estic segur d'haver entès el comentari, Aurora.
SuprimeixVicent
Un bon pas endavant !.
ResponSuprimeixTotalment d'acord.
SuprimeixVicent
Quanta tendres en aquest donar voltes i voltes insistentment... però es veu que tot s'acaba un dia o altre, encara que sembli que no.
ResponSuprimeixEn aquest cas, sembla que va finalitzar una rutina que no conduïa a res.
SuprimeixVicent
Efectivament, una manera com una altra de passar pàgina.
ResponSuprimeixPassar pàgina, exactament.
SuprimeixVicent