dijous, 18 de juny de 2020

Enveja


Em va ensenyar la casa nova on s'havia instal·lat. Comptava amb una torre per la que et podies moure a través d'unes boniques escales en espiral. El vaig observar mentre abaixava davant meu de manera ingràvida. La llum exterior —verda, degut a la vidriera del sostre— il·luminava els enderrocs i la brutícia acumulats als graons. Tot l'habitatge, en conjunt, era una meravella. Vaig dissimular l'enveja. M'hauria carregat el meu amic... si no haguera fet temps ja que tots dos havíem traspassat.

4 comentaris:

  1. Amb unes escales així més que no pas enveja, jo crec que tindria por... no cal ni carregar-se ningú, traspassen sols.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sembla que per a un fantasma és un lloc atractiu, no ho sé.

      Vicent

      Suprimeix
  2. Amistats que perduren fins més enllà de la vida. Fins i tot quan és un dels dos que s'ha carregat l'altre...

    ResponSuprimeix