dimarts, 27 d’octubre de 2015

Enuig intranscendent


Avui tampoc no s'aturaria a parlar amb Mariona. Passaria per davant d'ella aparentment impertèrrit.

Xavier pensava que, de tant en tant, era normal tenir aquelles discussions on la incomunicació s'hi imposava. No res important, cosa de pocs dies...

Mentrestant, Mariona seguiria exhibint algun vestit, immòbil, com sempre, a la porta d'aquella botiga de roba.

9 comentaris:

  1. Si està esperant un gest d'ella...

    ResponElimina
  2. En realitat, no som illes separades per l'acte sexual, sempre imcomplet? No som com maniquís? És un punt de mira, del que està trist, però tan vàlid.

    Vicent

    ResponElimina
  3. Que vagi fent... Que vagi incomunicant... Ja s'ho trobarà, algun dia ella ja ni li contestarà! ;)

    ResponElimina
  4. La Mariona es conserva bé, sembla que els anys no passin.

    ResponElimina
  5. Li hauria d'entrar amb un "Ballem un bolero, xata?" No cal xerrar, llavors...

    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. ... hi han idiomes que no necessiten de les paraules !

    ResponElimina
  7. XeXu: Crec que no espera un gest d'ella. Simplement s'ha enfadat.

    Maria Teresa Galan: ;)

    Vicent Llémena: S'admeten lectures... Sí és cert que, segons com ho mires, som individualitats solitàries.

    Carme Rosanas: Ja veuràs, ja... :p Molt bo el comentari!

    xavier pujol: És veritat! Com a mínim, sembla més jove que ell.

    cantireta: Els boleros solen tractar de desamor...

    artur: Hi ha un llibre de Simenon on un matrimoni arriba a un nivell d'odi que els duu a comunicar-se únicament per escrit.


    Vicent

    ResponElimina