dimarts, 19 d’abril de 2016

El nostre amagatall


Teníem vora nou anys i jugàvem tots els amics a amagar-nos pel camí de Sant Miquel. Tu i jo ens trobàvem sempre al final d'aquelles escales que ningú més no s'atrevia a baixar, en el nostre racó secret. Parlaven de bruixes, de fantasmes, d'encanteris estranys...

Ha passat molt de temps i els xiquets segueixen jugant en la mateixa zona. Nosaltres els observem des del nostre amagatall i, de tant en tant, ens divertim espantant algun incaut.

6 comentaris:

  1. Malgrat els records infantils i tendres, els fantasmes sempre es comporten com a fantasmes, espantant xiquets... no hi ha res a fer!

    ResponElimina
  2. Jo tenia un racó com aquest, en un pati amb un safareig. La casa fa anys que fou enderrocada.

    ResponElimina
  3. Meravellós, l'amor còmplice, de dos en el seu univers personal i que conforma la parella, ja siga de dos hòmens o home i dona o dones, què més dóna. L'important és aquest amagatall que ens transporta a un univers d'amor i complicitat.

    Vicent

    ResponElimina
  4. Persones que saben transmetre els seus mites a les noves generacions d'una manera molt vivencial.

    ResponElimina
  5. Carme: Espere que foren esglais de poca intensitat.

    Josep: Crec que quasi tots hem conegut algun racó així de xicotets.

    xavier: Sí... Es manté la flama.

    Vicent: Gràcies pel comentari, Vicent. M'alegre que el microfragment t'haja transmés tot això. S'hi entreveu una complicitat, efectivament.

    Consol: Important recuperar la cultura popular.


    Vicent

    ResponElimina