dimarts, 3 de maig de 2016

Ambivalència


Quan passejava pel carrer Sant Josep, sentia estranyesa de foraster alhora que nostàlgia de la seua vida anterior.

6 comentaris:

  1. L'altre dia vaig entrar al bar d'un amic on allà pels anys 80 del segle pasat tot lo món parlava valencià, ara ja només en parlava el meu amic i amo del bar i jo, vam parlar de moltes coses i, em vaig sentir estrany i nostàlgic.

    Vicent

    ResponElimina
  2. en quin animal s'havia transformat?;P

    ResponElimina
  3. Hi ha passeigs que aviven la memòria.

    ResponElimina
  4. Un passatge que uneix el passat amb l'esdevenidor.

    ResponElimina
  5. Vicent: Evidentment, es tractava d'un altre bar, tot i ser-ne el mateix.

    Gemma: Crec que penses en una pel·lícula molt concreta...

    Josep: Hi ha carrers amb eixe nom a molts llocs.

    xavier: Això ocorre malgrat haver-s'hi produït canvis significatius al lloc.

    Consol: Crec que més bé amb el present.


    Moltes gràcies, Vicent, Gemma, Josep, xavier i Consol!


    Vicent

    ResponElimina