dimarts, 10 de maig de 2016

L'escenari de l'ocàs


Ho recorde perfectament. Fou durant un passeig pel Camí de la Cova Roja. Vaig fer que t'aturares per tal de besar-te, d'una manera antinatural, intentant viure la il·lusió de remuntar una relació que -inevitablement- s'acabava. Tinc gravats a la memòria el contacte insípid dels nostres llavis i la casa en runes de fons.

9 comentaris:

  1. Passen molt sovint les anomenades sincronicitats que tan bé va explicar Carl Gustav Jung, en fer una cosa o esdevenir alguna cosa bona tenim una casualitat bona i a l'inrevés.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. No coneixia aquesta idea. Pot ocórrer també que un estat determinat condicione la percepció de diversos elements, fent que aquesta siga selectiva.

      Vicent

      Elimina
  2. Uns moments així no s'obliden.
    Com no s'obliden tampoc les runes del fons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, hi ha moments i escenaris que queden gravats de manera significativa en la nostra memòria.

      Vicent

      Elimina
  3. Uala. Quin blog més de luxe. Aniré passant, que m'agrada molt.
    Sóc l'allan, la Silvia.

    ResponElimina
  4. Uala. Quin blog més de luxe. Aniré passant, que m'agrada molt.
    Sóc l'allan, la Silvia.

    ResponElimina
  5. Per a mi és un honor que a tu t'agrade el blog! M'encanten els teus relats i poemes. Gràcies per la visita, Sílvia.

    Vicent

    ResponElimina