dimarts, 29 de març de 2016

Segona oportunitat


Va visitar la casa de la seua infància -ara abandonada- i, sense moure's del menjador, va viatjar a aquells anys. Amb els ulls tancats, pensava que aquesta vegada ho faria tot millor.

7 comentaris:

  1. És fàcil de dir, però difícil de fer. Encara que tot depèn de com de malament ho féssim el primer cop...

    ResponElimina
  2. No cal tornar a l'infància, cada dia té l'oportunitat de fer-ho millor.

    ResponElimina
  3. Jo crec que si repetírem la història personal de cadascun ho faríem igual de bé o de mal, a mi m'agrada pensar que ho he fet bé, i de fet així ho sent.
    .
    Vicent

    ResponElimina
  4. XeXu: Ja tindria delicte fer-ho pitjor en una segona vegada, no? :p

    xavier: Per què no? S'ha parlat molt sobre viatjar en el temps, la reencarnació...

    Consol: És una forma de veure-ho. Més realista, potser?

    Josep: Això! Anem concretant... Que tot és molt subjectiu, en el fons... i en la superfície.

    Vicent: Crec que era Gila qui deia que l'experiència era un batidor per a quan no teníem ja cabells. Potser això és una visió amarga de l'existència, on les regles del joc són les que són i no ens hi podem rebel·lar.



    Gràcies, XeXu, xavier, Consol, Josep i Vicent, pels comentaris!

    Vicent

    ResponElimina
  5. Imaginant, construïm noves realitats... sempre. No podem perdre aquesta oportunitat...

    ResponElimina